NEWS AND ACTIVITIES

Four interviews to stakeholders who are key in the fight against severe overexploitation in the agriculture field in Catalonia

The interviews can be summarized as follows:

  • The direct testimony of a rural worker who explains about the situation and the fear that many workers suffer when having to report bad working conditions, since they do not wish to lose their jobs. Immigrant workers enrol in a rural job without knowing their rights, so when they realize about the possibility of reporting, they do not do it since they may suffer the loss of their jobs. In addition, it is difficult to raise citizens’ awareness on the issue during a situation of economic crisis. Due to all this, a solution can only be found if workers in the field, as well as inspectors, trade unions and citizens, are mobilised and work in coordination.

 

  • The opinion of Jaume Admetlla, General Deputy Director for Technical Assistance and Institutional Coordination at the General Directorate of Labour Inspectorate of Catalonia. According to him, the fight against undeclared work is a priority. The performance of work is becoming more and more sophisticated, as it turns out that agricultural companies hire the services of employment agencies who deal with contracts. We can count on mechanisms for contributing and enriching the fight against severe labour exploitation in the agricultural field, if it takes place within the framework of the European Union. All the involved institutions have to be well coordinated and must share the same aim, in order to avoid severe labour exploitation. Responsible consumption can also be promoted, but this can only be achieved if all actors (administrations, employers, trade unions) head in the same direction.

 

  • The opinion of Josep Palacios, Responsible of Migration Policies at Mataró Local Council, on the good practices that have been developed in the Maresme region. According to him, this region counted on a tradition based in the proximity to workers, since it used to have small-sized or medium-sized enterprises of a familiar nature; therefore, it was difficult for labour exploitation to arise. The role of Unió de Pagesos (Peasants’ Union), as a rural trade union, was key in achieving that everybody had the best possible conditions as regards personal and professional dignity. The crisis has had its effects; the legislation on foreign citizens has become tougher; and we are entering now an era where there is a competition for hunting the few jobs available; all this plays in the hands of some political parties which foster xenophobic speeches. Social co-responsibility is needed in order to obtain solutions; and these solutions, which have to be of an interim kind, must guarantee the processes of inspection.

 

  • The opinion of Joan Montessó, Territorial Coordinator of Unió de Pagesos (Peasants’ Union) in the Terres de l’Ebre region, on the effects of the crisis, the role of the debate tables and the involvement of consumers. He thinks that the crisis has fostered the introduction of employment agencies that have deregulated the agricultural campaigns. This deregulation has mainly affected workers but also peasants. The peasants are responsible, in a civil and subsidiary way, for these enterprises to do their job correctly. Joan Montessó also thinks that the employment agencies cannot represent both workers and employers; the actors have changed and the rules have allowed the deregulation of the campaigns. Consumers should be conscious of the working conditions liaised to agricultural products; this way, working conditions that are now bad would improve.

Musa, treballador en un camp de verdures

Hola Musa, en qué consiste tu trabajo?

Plantamos, recogemos, la lechuga, la judía verde, la cebolla, el tomate, muchas cosas.

Hemos seguido con interés tu intervención en el grupo de trabajo ¿Nos podrías repetir algunas de tus reflexiones?

Hablaba sobre las condiciones de trabajo de los inmigrantes en los campos. Hemos hablado de la sensibilización de los inmigrantes, sobre los derechos y las condiciones de trabajo y además de las denuncias. Hemos hablado que la mayoría de los inmigrantes tienen miedo de hacer las denuncias porque primero no sabe el procedimiento y en segundo lugar, la mayoría no está bien sensibilizada, no está bien preparado sobre el tema de la ley de extranjería. Por eso a veces tienen miedo de denunciar. Y cuando denuncian a veces no hay un resultado positivo. La policía y los inspectores de trabajo y los sindicatos deberían organizar conferencias de sensibilización de los inmigrantes sobre el tema del trabajo, porque la mayoría llega aquí sin saber nada de la ley.

¿Hay miedo entre unos y otros que la denuncia comporte la pérdida del trabajo?

Esto también está incluído. El tema de perder el empleo y lo demás. Porque yo puedo denunciar y echan a todos mis compañeros. Y económicamente no tendré dinero para pagar el piso, para alimentarme, y, a veces, para enviar dinero a la familia que está allí en África. Por eso a veces la gente prefiere no denunciar. Hay gente que está aquí sin reagrupación familiar. Tiene la mujer con los niños en su país de origen. A veces piensan: Si pierdo mi empleo durante un tiempo bien determinado la familia que está allí también va a sufrir. Esa también es una consecuencia.

¿Crees que el precio del producto acaba afectando a las condiciones en las que trabajáis?

Eso depende del mercado. A veces las cosas bajan, a veces suben. Es la ley del mercado. Depende también de la estación. En el verano y en el invierno. En esta situación que estamos viviendo, la crisis, es muy difícil sensibilizar a los consumidores. Tal vez más adelante se podrá hacer, pero ahora el asunto es muy malo. La solución pasa porque toda la gente que trabaja en este sector, incluídos los inspectores, los sindicatos, los trabajadores, todos los ciudadanos, trabajen juntos para resolver este problema.

Entrevista. Jaume Admetlla Subdirector General d’Assistència Tècnica i Coordinació Institucional a la Direcció General de la Inspecció de Treball de Catalunya.

Quines prioritats teniu a l’hora de combatre l’explotació laboral severa?

Tenim dues. Un seria el tema del control de les autoritzacions de treball, que la gent estigui autoritzada a treballar, i l’altre son les condicions de treball de l’estranger fins i tot el que està autoritzat i treballa legalment. Serien les dues vessants. Per una banda el que està en la situació precària absoluta perquè no te permís de treball i per tant es una persona que per si mateixa està explotada. Per una altra banda la persona que sí te aquest mínim. Una persona autoritzada per treballar, amb al seva seguretat social, però que de vegades les seves condicions en matèria de jornada, de salari, no son les apropiades. Evidentment la prioritària és la lluita contra el treball no declarat.

Com ha afectat la crisi a l’explotació severa al camp?

Evidentment la crisi ha afectat directament el tema del camp. Des de la inspecció trobem molta menys gent estrangera treballant, però també trobem molta gent sense permís de treball. La crisi afecta de dues maneres. Ve menys gent a treballar de fora, però a la vegada es donen probablement més situacions d’explotació de treballadors estrangers. Es un contrapès.

També ha afectat a les maneres i modalitats de contractació?

La nostra tasca no va tan enllà sinó que és una tasca més de control. El que si m’agradaria destacar és que existeix una situació clàssica que és la d’empresari que contracta treballadors estrangers i que els contracta o no amb permís de treball. Per tant és una relació directa entre l’empresari i el treballador estranger, regular o irregular, i es va sofisticant cada vegada més la manera de la prestació laboral. Amb l’entrada d’empreses de serveis dins el sector agrícola, l’empresa agrícola ja no es fa responsable, contracta una altra empresa que ho fa be o ho fa malament. Son empreses de treball temporal fins i tot que no son espanyoles i que per tant estan situades en un país estranger tot i que, moltes vegades, son una creació d’empresaris espanyols, però estan situades a l’estranger i sotmeses per tant no a la legislació espanyola, sinó a la legislació estrangera. Venen a prestar serveis a l’empara de la lliure circulació de serveis en l’àmbit de la Unió Europea. Per tant pot ser que funcioni legalment, o potser també que sigui una manera encoberta de tràfic de persones, d’explotació de treballadors, etc… També hi ha hagut una transformació amb la forma en la que es produeix l’explotació del treballador.

La contractació es fa també en origen? Com venen els treballadors?

Actualment coneixem pocs casos que es contracti en origen. La utilització d’aquestes estructures es més amb la intenció de defraudar la nostra legislació que no pas que la gent vingui a un lloc de treball, amb el seu permís amb unes condicions ja prèviament pactades. O hi ha col·laboració internacional per a fer això o malament…

El marc europeu enriqueix o afebleix el treball contra l’explotació laboral severa al camp?

L’hauria d’enriquir. Tenim la possibilitat de col·laborar i d’intercanviar amb altres administracions dins l’àmbit de la Unió Europea. Hi ha alguns acords concrets amb determinats països i si no a l’empara general de la normativa europea. Però hi ha alguns acords concrets, amb Romania, amb Portugal i, si no recordo malament, també amb França pel que fa la col·laboració d’inspecció a inspecció. I nosaltres la hem fet servir per demanar informació sobre determinades empreses que teòricament estan constituïdes a Romania i com allà no tenen  cap activitat com a tals, hem demanat informes perquè la inspecció romana ens informi com funcionen aquelles empreses en aquell país. Més enllà, un intercanvi d’experiències això la veritat és que no existeix en la pràctica. S’han donat casos d’intercanvi de funcionaris dins la Unió Europea, però en general, una estructura estable que permeti aquest intercanvi, no.

Com es pot intervenir per evitar l’explotació laboral severa

Hi ha una qüestió que és bàsica. Perquè hi ha llocs on hi ha bones pràctiques? Normalment perquè totes les institucions implicades estan ben coordinades i treballen conjuntament i estan d’acord en anar en el mateix sentit. A Lleida funciona bé la Comissió de Treball al camp i funciona bé perquè totes les autoritats implicades estan allà, els sindicats hi son, la patronal hi és, la Inspecció, i tothom sap que farà actuacions. A l’Ajuntament de Vilafranca s’ha impulsat també una Comissió específica de la verema, per tant és també molt bona pràctica. Quan no hi ha això és quan comença a fallar. També altres estratègies com incitar el consum responsable son temes que ajuden, però des d’aquesta perspectiva específica de millorar les condicions, això només es pot fer si tothom, sindicats, patronal, administracions anem a la una en la mateixa direcció.

Entrevista Joan Montessó i Oller. Coordinador Territorial de Unió de Pagesos a les Terres del Ebre.

Com ha afectat la crisi les condicions laborals al camp?

El sector agrari no hem sigut aliens a aquesta crisi i evidentment a part de la crisi general, tenim la sectorial. En la crisis ens hem adonat que aquelles coses que havíem aconseguit al llarg dels darrers anys sobre com collim la fruita, com tenim les relacions laborals entre Pagesos i el sector agrari i els nostres treballadors, la crisi, en definitiva, ha comportat uns canvis. Uns canvis que a vegades ni hem creat nosaltres tampoc. Moltes vegades ens hem vist immersos dins d’aquest canvi i ha hagut gent de fora que ha portat aquí models que no estàvem utilitzant. El que ha acabat passant és que han aparegut ETTs fortíssimament i s’han desregulat les campanyes agràries. Nosaltres ho hem vingut denunciant. Tindre una cosa regulada et dona seguretat per part de tothom, dels treballadors, dels pagesos, de la gent que viu en un territori. I aquesta desregularització podríem dir inclús que és allò de la llei de la selva i del més fort i els més dèbils son els que han perdut, evidentment els treballadors. Però quan portes un temps també et dones compte que qui  ha perdut també son els pagesos. Perquè hi ha normatives que moltes vegades la gent creu que collir la fruita en la forma en la que la estem venent els cítrics i que porta els treballadors de fora, la feina te la fan. No tens que preocupar-te en el tema de la contractació. Tu estàs pagant, però tu acabes essent com a pagès, el responsable civil subsidiari de si aquesta ETT no fa bé les coses. I inclús hauries d’estar mirant si cotitza a la seguretat social, per la qual cosa ens falta l’accés.

En definitiva el que acaba passant és que s’acaba precaritzant la feina no tan sols al camp, i també moltes vegades dins les centrals hortofrutícoles que tampoc ja no estan en mans del pagès. El que acaba passant és que l’empresa que sigui, la gran cadena de distribució alemanya o d’altres països centroeuropeus ens acaben dient a quin preu volen ficar les clementines sobre magatzem a Alemanya. Diuen que ho volen a aquest preu i, què fan les centrals? Van descomptant despeses, despeses, despeses i si queda alguna cosa paguen al treballador i paguen al pagès. Normalment el últim en cobrar és el pagès. Aquí lo pagès de li ha precaritzat el preu, la fruita val molts pocs diners i evidentment no tan sols és que s’hagi precaritzat, sinó que hem d’anar a monitoris per poder cobrar aquesta fruit. El dèbil de la cadena acaba essent el treballador al que s’acaba augmentant la jornada de treball. No es parla de 8 hores. Clar que en campanya s’ha d’aprofitar el màxim possible, però hi ha gent que baix aquesta premissa s’ha passat de frenada sis pobles.

Fins a quin punt son important les taules, que es sentin tots els actors involucrats juntament per trobar solucions i consens?

Jo crec que les taules funcionaven prou bé, he assistit a moltes i me’n recordo perfectament que era un lloc de debat, de parlar les coses clares i d’arribar a acords.  Quan s’acaben canviant els actors i quí representa quí, les ETTs acaben representant a l’empresariat i als treballadors a la vegada i això no pot ser. Per això estan els sindicats per a representar qui toca i estan els pagesos per representar a qui pertoca i quan estem parlant d’empresaris del sector també. Nosaltres pensem que sí que és veritat que era molt més fàcil parlar en una taula on tots ens coneixem i les cartes estan a munt de la taula. Però no és el mateix, perquè els actors han canviat, perquè les normes han permès que es desregularitzés la campanya. La mateixa inspecció de treball preferia tenir una campanya regularitzada com llavors perquè sabia qui ho feia bé i qui ho feia malament que ara haver d’anar buscant i estriant… Hi ha gent que ho fa molt bé, però també hi ha gent que ho fa molt malament.

Te sentit implicar al consumidor mitjançant campanyes de sensibilització perquè posi més cura a l’hora de escollir el producte?

La Unió de Pagesos sempre posem el exemple de França. Els francesos miren primer on està produïda la fruita, si està produïda en proximitat i de quina forma està produïda. Cada vegada més la mancança la tenim per culpa de l’educació. Si els xiquets i xiquetes del territori se’ls ensenyés a llegir la etiqueta estaríem en una altra fase que seria la de la responsabilitat social de com està produïda no tan sols fitosanitàriament, i amb quins requisits mediambientals, sinó que també a nivell social. Si s’ha pagat un sou just, si s’han pagat les quotes a la seguretat social. Perquè la gent que vivim al primer món també hem de fer la frontera vers aquells països que estan en règims de semi esclavitud. Si ens porten la fruita a 2 euros el dia fa competència a la nostra quan nosaltres hem de pagar aquests salaris justos. Ja els paguem, però tots els espavilats que tenim dins aquest món no acaben pagant el que és just. El consumidor hauria de ser exigent mediambientalment, fitosanitàriament, però també socialment. Ens aniria bé a tots. La fruita entraria en les mateixes condicions socials, fitosanitàries i el treballador com no hi hauria qui fes dumping social, també es sentiria protegit i no estaria competint amb un altre treballador que està a milers i milers de kilòmetres i que està en un règim de semi esclavitud.

Josep Palacios Manuel. Responsable de les polítiques d’immigració de l’Ajuntament de Mataró.

Ens podries fer un resum de les bones pràctiques que heu desenvolupat al Maresme al llarg dels darrers anys?

D’entrada s’ha de dir que el Maresme és una comarca complicada. No és una comarca molt cohesionada territorialment. Fins i tot nosaltres diem que hi ha el baix Maresme, el Maresme Nord i les rodalies. Poden ser tres realitats molt diferents. No és el mateix Masnou, que Argentona o Palafolls. Sí que és cert que hi ha un element en comú que és que el Maresme és una zona litoral amb una plana molt fèrtil a on el clima te molta bonança, amb hiverns que no son molt freds i estius que no son molt càlids amb la qual cosa el que va afavorir és que hi hagués una especialització en el camp. La famosa maduixa del Maresme, el pèsol, determinats monocultius i sobre tot el tema del clavell, la flor ornamental. Fruit de tot plegat, d’una demanda d’obra no especialitzada va començar a arribar la població extracomunitària ja fa 30 i 40 anys i més. Jo que soc d’un poble del Vallès Oriental recordo que de jovenets quan veiem un negre pel carrer dèiem, mira! Un del Maresme! Per la pròpia constitució física hi ha aquesta diversitat però son explotacions petites o mitjanes, però molt familiars amb la qual cosa sortosament no ens hem trobat en situacions des del punt de vista de l’explotació laboral dels treballadors. Estem parlant ja de tercera generació, cosa que tampoc no m’agrada, perquè el meu besavi era barber, i jo no em sento barber de quarta generació. Son persones nascudes potser en un altre país que s’han establert a les nostres ciutats i municipis i que com tots els treballadors i treballadores han fet del seu projecte migratori el seu projecte vital. Per tot plegat jo crec que per aquesta situació geogràfica, pel tipus d’explotació laboral molt familiar, per la tradició dels mossos que hi havia no només d’altres llocs sinó del propi país, del nostre interior, les persones d’origen estranger des del principi se’ls va donar molt bona acollida. Es van establir en les masies, arribaven a ser un més de la pròpia família, amb l’esperit aquell dels mossos i dels massovers que tenim històricament en aquest el nostre país. Hi ha un altre element que jo crec que va ser fonamental i clau, estratègic que és el paper d’Unió de Pagesos com un dels sindicats, agraris, però que tenia una consciència social afegida que potser no tenien altres sindicats agraris en l’època i molt menys el vertical. Van tenir una visió molt estratègica de dir, nois hem de fer les coses, i les hem de fer bé, i ja no tindrem treballadors del país segurament perquè és una feina dura, perquè es treballa més hores de l’habitual, per les condicions son dures, perquè el sou no acompanya, perquè no està prestigiat malauradament com ara sí que torna a estar prestigiat el tema del consum responsable, el tema d’ajudar als nostres agricultors i ramaders, el consum de proximitat perquè te un valor afegit per la terra i pel medi ambient, això fa trenta anys no existia. Però sí es va tenir aquesta visió de dir, anem-ho a fer, però anem-ho a fer bé, a contractar, a tenir les màximes condicions de dignitat personal i professional possibles. Aquest va ser un element clau que s’ha anat mantenint.

Com ha afectat la crisi a aquesta situació que acabes de descriure,

La crisi ha esta molt dura i ens ha afectat molt, i a tot el sector. Ha afectat els posicionaments polítics dels partits, ha afectat en els posicionaments fins i tot d’associacions de veïns, d’organitzacions no governamentals, ha afectat a l’àmbit jurídic, ha afectat a l’àmbit judicial, a l’àmbit social que és el que més hem patit. Evidentment ha afectat moltíssim als ajuntaments i als recursos, als recursos humans i tècnics i pressupostaris. A les competències i als recursos assignats a les competències per poder exercir, per poder donar i prestar serveis de qualitat al conjunt de la ciutadania. Per fer polítiques d’acollida, per fer polítiques d’informació, de formació, de integració. Però per un altre cantó imprescindible, polítiques de sensibilització vers el conjunt de la ciutadania. Perquè ens agradi o no ens agradi, a nosaltres com administració el que ens toca és gestionar aquesta societat. Jo no la trio, és com és. Per tant a mi m’és igual si es nascut, si és vingut, si és crescut, si tens un color, des del punt de vista d’administració, des del punt de vista jurídic tu estàs empadronat a l’Ajuntament de Mataró i per tant tens els mateixos drets o hauries de tenir els mateixos drets i evidentment tens, no els deures, sinó encara més deures que altres persones. La crisis ha afectat transversalment a totes aquestes polítiques socials que havíem aconseguit guanyar. De participació, de concertació, de treball coordinat, de transversalitat. No hi ha recursos, no hi ha mitjans, no és una prioritat política. En un país on havíem viscut 10 anys en una bombolla immobiliària i que tot ha caigut i ha arrossegat la bombolla bancària. Si pensàvem que estàvem a nivell de benestar en paràmetres similars al nord d’Europa o als països escandinaus ara ens adonem que estem gestionant les misèries. Sempre poso l’exemple de les beques de menjador. Mentre tothom treballava, mentre guanyàvem 2.000 euros a l’obra i podia pagar l’hipoteca i cada 3 o 4 anys canviar el cotxe i cada any anar-me de vacances, i havia molts més estrangers que no pas ara, estadísticament, això és un fet objectiu. Però com ens guanyàvem bé la vida ja ens estava bé. Però a més feien unes tasques que nosaltres no volíem fer, perquè estaven molt menys valorades, perquè estaven molt menys prestigiades. En el cas del camp, i com jo soc de poble, sempre dic, és que el terra està molt avall. Nosaltres menjàvem ensiam 3 mesos a l’any, ara volem menjar ensiam tot l’any i a més barato. I el que no entrem és en quines condicions de treball es conreen aquests ensiams, aquestes tomates o aquestes pastanagues. La crisi ha fet estralls a tots els nivells, però sobre tot els que la estan patint més son les persones més vulnerables de la nostra societat, que son els últims en arribar. Els que estan en una situació ja de precarietat i els que han sigut els que més han rebut. Perquè tenien permís de treball i de residència, però com no han cotitzat prous mesos ara estan en una situació d’irregularitat sobrevinguda, perquè els que no tenien permís de treball i de residència ara no els poden tenir. Però clar, com a éssers humans necessiten menjar, necessiten viure, han de pagar un lloguer, encara que sigui compartit. I a més, com forma part del meu projecte migratori, haig d’intentar ajudar a la família al país d’origen, perquè jo vaig venir per ells i per tant hi ha una corresponsabilitat. Les grans entitats socials, les grans ONGs que estaven per impulsar tot això han abandonat en bona mesura aquest rol de defensa de drets, de defensa d’igualtats, de defensa de la ciutadania. Han abandonat perquè estan fent tasques assistencials, estan repartint aliments com Creu Roja, com Caritas. Clar, i evidentment tot això ha anat acompanyat per una estratègia política per part dels dos grans partits d’aquest país, el del conjunt de l’estat espanyol, que és dir: Com durant molts anys hem necessitat ma d’obra barata i no qualificada, per donar sortida al nostre mercat laboral, i com al mateix temps ens feia un efecte compensatori, frenant els salaris i els convenis col·lectius dels treballadors entre cometes ‘autòctons’ doncs ara ens trobem amb un contingent de 4, 5 milions de persones que han de viure en unes condicions totalment precàries, malviure a qualsevol preu. I per tant encara hem endurit més la legislació d’estrangeria, les prestacions socials, i aquella beca menjador que abans no me la havien donat, però que com cobrava 2.000 euros doncs tampoc em calia, ara que estic aturat, o estic amb un PIRMI o amb una ajuda familiar, quan veig que per criteris de taxa de natalitat o perquè senzillament hi ha una altra persona que està en condicions pitjors que jo, doncs aquí és on en rebo. Perquè estem entrant en competència pel poc  treball que hi ha i pels pocs recursos socials que estem donant. I això amanit amb determinats discursos xenòfobs i racistes d’alguns partits polítics.

Per on podem començar a posar solucions a aquest panorama que descrius?

Es pot resumir molt ràpidament en: ‘voluntat política’. En el marc de la jornada que hem fet avui, molt interessant i complementària pels diferents punts de vista, tothom ho ha dit. Tenim mecanismes, hi ha lleis que des del meu punt de vista no son prou progressistes com haurien de ser, però el que hem de fer son menys lleis i més polítiques d’integració. Fer bones planificacions i veure quines persones, si realment es fa aquesta visió reduccionista del nostre mercat laboral. Però contractem-los en origen, en condicions, en polítiques d’acollida, d’integració i evidentment tot passa per un tema de corresponsabilitat social, és a dir. En situacions molt complexes no existeixen les solucions fàcils. Per tant, han de ser solucions molt conjunturals, que passen per una anàlisi de les necessitats agràries, d’un consum més responsable, amb criteris més de proximitat, que ajudem als nostres pagesos, però que a la vegada els hi demanem aquesta coresponsabilitat que tinguin a les seves explotacions els treballadors amb totes les garanties que han de tenir. Que el que s’ha donat en alguns casos que no torni a succeir. Això ha d’anar acompanyat d’inspecció, ha d’anar acompanyat de garantir els drets i els deures de tothom. Bàsicament és un tema de voluntat política. Tenim els mitjans perquè tot i aquestes circumstàncies socio-econòmiques tinguem l’oportunitat de millorar la circumstància d’aquestes persones. Però això també passa perquè els pagesos es puguin guanyar la vida dignament amb aquest ofici.